Segona setmana a Huarmaca
-
Publicat el 12 de juliol de 2017
Hola “sus majestades”! Aquesta setmana, els de Huarmaca ens hem dividit en dos grups.
Un grup (Magui i Júlia) ha seguit amb les xerrades sobre autoestima, embaraç adolescent i ITS. Hem observat una gran falta d’educació sexual entre els adolescents. Les preguntes que al nostre país són obvies, allà són tabús i les respostes es converteixen en un gran descobriment. També ens hem atrevit a parlar d’homosexualitat, quelcom mal vist a causa del pes de l’educació religiosa i dogmática. Tot i així, els nostres alumnes han estat molt atents i mostraven molt interés i ganes d’aprendre.
L’altra grup (Clàudia i Natàlia) hem anat a la “Aldea Infantil”, on viuen nens i nenes d’entre 6 i 18 anys que hi han ingressat per ordre judicial. La majoria han estat víctimes d’abusos sexuals i abandonament. El primer cop que vàrem entrar i els vam veure, se’ns va encoingir el cor. Les seves mirades ens explicaven tot el que havien viscut, podiem notar la por i la inseguretat que sentien. Vàrem parlar de l’autoestima i de la resiliència, també de la importància de seguir estudiant. Va passar el temps volant i el dia següent quan hi vam tornar, ens van rebre amb una gran abraçada, com si ens coneguessin des de sempre. Amb els més petitets hem fet activitats a l’aire lliure. Cada minut que passava, venia un nen o una nena a abraçar-nos i ens foniem amb les seves mirades tendres que l’únic que demanaven es afecte i una mica d’atenció. Hem de reconèixer que cada cop que surtim per aquella porta, es fa un silenci.
A part de la Aldea, pels matins estem al Centre de la Salut “Posta”. Entre Pediatria i Planificació Familiar. A part d’aquestes especialitats, també tenen Obstetrícia, Odontologia, Medicina Interna, Psicologia, una petita zona d’hospitalització i un quirófan. Força complet per ser on estem. Aprenem la seva manera de treballar, amb quins recursos, quines són les malalties o motius de consulta més habituals. Hem estat molt ben rebudes per tot el personal sanitari del centre.
Hi ha molta gent que ve dels “caserios”, és a dir, poblets dels voltants de Huarmaca que estan a 3 i 4 hores caminant fins arribar al centre de salut. Les dones caminen descalces i a les seves esquenes porten el seu recent nascut, moltes vegades en condicions no gaire bones. Són dones que tenen un promig de 8 o 10 fills i el fet de que es mori un d’ells, significa que simplement seran un menys a casa. No donen la importáncia a la vida d’un nounat, ja que consideren que fins que no tenen un any, no son persones.
Deixa un comentari