Hi havia una vegada a Huarmaca...

Quasi ens passa per alt però aquí estem, ja ho diuen que val més tard que mai!!!

Hi havia una vegada 5 reines i el seu príncep que van viatjar a un poble anomenat Huarmaca. Aquest viatge els va ocupar 7 hores del seu temps vital, però allà els esperava el Padre Nelson, Padre Segundo i el Padre Ricadro, juntament amb la millor cuinera de les corts reals; l'Artemisa. El palau on es van allotjar, anomenat pels Huarmaquins "parròquia", disposava de dos majestuosos gossos, el Dorado i el Doki, juntament amb una tortuga. Les instal·lacions eren d'alta qualitat tot i que en comptades ocasions (bé, realment era cada dia) fallava el subministrament elèctric i hidràulic (és a dir que no tenien ni aigua ni llum). Les 5 reines vestien cada dia igual per falta del seu equipatge, per problemes de les aerolínies reals, això no les privava de lluir les seves millors gales, ja que cada dia les rentaven amb les seves fines mans.

La rutina diària de palau constava de; al matí estaven 5 hores a la "puesta de salut "(el CAP de tota la vida), on disposaven dels serveis de pediatria, obstetrícia, odontologia, laboratori, planificació familiar i urgències. Les reines rotaven cada dia pels diferents departaments, proporcionant així als professionals una grata companyia (i viceversa). Cal destacar que cada dia, es desplaçaven caminant per la bonica vila de Huarmaca, rodejada d'esplèndides muntanyes. Un dels matins, 3 de les reines (la Júlia, la Marta i la Montserrat) van tenir la sort d'assistir a una campanya de salut a un caserio anomenat Yamata. Allà van assistir al doctor i a les infermeres, mesurant i pesant a la gent del caserio.

La rutina de tarda consistia a anar a l'aldea infantil i compartir el seu temps amb les nenes, els nens i les "mares" fent jocs, tallers, excursions i xerrades, . Les reines creien que anaven allà a aportar coneixements, experiències i vivències però al final van adonar-se que els nens les van omplir molt més amb les seves històries de vida.

Les reines també disposaven de temps d'oci personal, el qual van invertir en una excursió de 4 hores amb camioneta amb el Padre Nelson per anar a veure el chorroblanco més bonic de tot Perú (una cascada per ser més exactes).

Com totes les bones històries aquesta té un final feliç, les reines i el seu príncep els va tocar acomiadar-se de la bonica vila de Huarmaca i de tota la gent que havien conegut allà. Les reines van tenir un emotiu acomiadament amb els nens de l'aldea, ja que no els tornarien a veure mai més (o almenys això creien elles...).

img-20180708-wa0033.jpeg