Fins sempre, vince

Tots ens hi hem relacionat, era company, amic, profe, tutor era algun d’aquest conceptes per cadascú de nosaltres i per damunt de tot era ell, era Vince. Ens costaria molt definir-lo amb una o dues paraules, en necessitaríem moltes per poder explicar el conjunt de coses que el conformaven: les ganes de viure, la vocació docent, la música en general i el rock en particular, la dedicació a l’anglès, la diversió, la guitarra, viatjar, les nadales, el caos controlat, la tutoria, el rigor, la rissa, l’aventura i, podríem seguir i seguir i seguir. Dissabte ell estava on volia estar i fent el que volia fer, formar part activa del Club de la Solidaritat, l’omplia i haver viatjat a Piura era somni fet realitat, quedem-nos amb això, és un petit consol per apaivagar el dolor que sentim. El trobarem a faltar molt, moltíssim i estarà, mentre el recordem tal com era, amb nosaltres. Sempre.

Direcció Campus Docent SJD i Comissió de Solidaritat