Esteu aquí

Ùltima setmana a Huarmaca

Bona tarda sus majestades,

Com l’anterior, ens vam separar en dos grups: unes a la Posta i a l’aldea infantil i les altres al Tecnológico.

Amb aldea infantil, vam projectar “El circo de las mariposas” i vam continuar tractant els temes de l’autoestima i l’autoconcepte. Una vegada més, ens sorprèn la seva manera de raonar i de fer-se preguntes, del com una noia de només 13 anys tingui tantes ganes de menjar-se el món i que a la vegada mostri encara un caràcter tan inocent i infantil. També vam poder despedir-nos dels més petits portant pintura per la cara i fent polseres de goma. Al marxar tots preguntaven quan tornaríem i quan els visitaríem… El significat darrere de cada mirada d’aquests nens i adolescents ens continua posant la pell de gallina.

En la visita el Tecnológico, vam poder assistir a classes com Salut del nen i de l’adolescent, Primers Auxilis, Bioseguretat, Salut Mental i Tècniques d’Investigació. L’últim dia vam realitzar un taller, amb en Tomàs: “Pintando sentimientos”.

Els objectius del taller son:

Alleugerir els sentiments relacionats amb algun trauma, donant l’oportunitat de poder-los expressar.
Reforçar les actituds de solidaritat i l’escolta responsable.
Reforçar el « jo puc , jo sé, jo serveixo i jo tinc valor”, per restaurar l’autoestima.
Canalitzar l’energia mitjançant l’activitat

Per fer-la, cada membre del taller ha de portar un full gran, pintures i draps. Nosaltres ens vam encarregar de portar la música relaxant.

Ens va sobtar molt el resultat del taller, ja que tots els alumnes sel van prendre molt en serio, des del començament. Van guardar silenci durant el curs, es van arribar a relaxar i van sortir amb pintures molt creatives. Creiem que tots o la gran majoria es van poder expressar amb total llibertat i van aprofitar de la màgia que té aquest taller, sense fer comparacions amb els companys i sense tenir el complexe del “què diran”. Van mostrar molt respecte (cosa que aquí, sovint falta).

A l’hora d’expressar-ho de forma verbal es van quedar callats, però a poc a poc van anant compartint el que van sentir i el significat dels seus dibuixos van preferir quedar-s’ho per ells. Ens van demostrar que carreguen molts problemes a l’esquena i moltes emocions que els hi costa gestionar. Va ser molt emotiu viure-ho des de fora…!

També us volem explicar l’experiència de la Campanya mèdica del passat Dissabte 15 de juliol.

Primer de tot, el Tomàs ens va confiar la responsabilitat de muntar tota la campanya. El dia abans vam a organitzar-ho amb els pocs recursos que teníem (cadires, poques carpes,…). Vam conseguir adaptar-nos a les circunstàncies i se’n va acudir fins i tot molt bones idees, per exemple separar les sales d’espera de les diferents especialitats segons el color de les cadires.

La campanya constava de cinc consultes: una d’Oftalmologia, una de Pediatria, una de Psicologia i dos de Medicina Interna. Les persones que volien aprofitar la campanya van tenir l’oportunitat de apuntar-se en la Parroquia dos dies abans. Teníem moltes persones apuntades per Medicina Interna, el que no pensàvem es que ens fallaria al últim moment al metge. Encara sort que al final van poder col·laborar uns metges de la Posta i el metge de Pediatria.

Ens vam trobar enmig d’un caos de gent (no de desordre) i sovint ens sentíem incòmodes perquè s’acumulaven els pacients, per la falta de personal, i tots volien i necessitaven atendre’s ràpid perquè vivien en caserios molt allunyats. Ens sabia greu perquè no podíem fer res i sentíem bastant impotència, però tot i així van poder-se visitar tots perquè vam acabar allargant l’horari de la campanya.

Ens sentíem molt bé per aquelles persones amb molt pocs recursos i que van sortir amb un descompte d’un 50% en operacions oftalmològiques. Imagineu, molta gent gran que mai s’ha tractat de la vista, que de cop li diguin que amb una aportació econòmica molt baixa podria millorar molt la seva visió.

Creiem que va ser la part més generosa i útil per part de l’organització. Per altra banda, en quant a medicina general la majoria es visitava amb la intenció de sortir amb una recepta farmacològica entre les mans. Molts venien per dolor general i/o en zones localitzades, infeccions d’orina, cefalees… Doncs disposàvem d’analgèsics i antibiòtics que els podíem oferir de forma gratuïta, després de presentar la recepta corresponent. Nosaltres com a infermeres, a més de ser la part organitzativa de la campanya, de tant en tant procuravem intervenir per mitjà d’educació sanitària. Per exemple, donàvem molta importància al consum d’aigua quan ens comentaven que sovint patien de cefalees i malestar general.

Va ser un dissabte molt productiu i creiem que hem de sentir orgull per tota la feina que hi va haver al darrere, tot i així després de rebre la pitjor notícia que podríem rebre en un viatge com aquest el dia ens va saber molt amarg, durant i després de la campanya.

Des d’aquest moment que el viatge ha fet un gir radical i tots hem sentit moltíssima tristesa i impotència per la situació que ens ha posat la vida. Vam demanar de fer una misa especial on ens van deixar tenir l’oportunitat de dedicar-li una cançó que ens recorda molt a ell: “Sweet Child O’Mine “ de Guns N’ Roses.

Adéu sus Majestades i fins sempre Vince.